L’Aigua és Vida: Reflexions sobre l’Art i la Vida a través de John Ruskin i Pep Duran

L’escriptura, contemplació i art es fonen en una reflexió profunda sobre la vida i la creació. Aquest article s’endinsa en la naturalesa de l’art i la seva relació amb la nostra existència, inspirat per les idees de l’escriptor anglès John Ruskin i l’obra de l’artista contemporani Pep Duran.

La Necessitat d’Escriure

L’escriptura es presenta com una forma de comunicació interior, un espai per al silenci enmig del soroll del món. «Escric perquè és l’única manera de parlar callant,» afirma l’autor, destacant l’aïllament voluntari i la singularitat que l’escriptura ofereix enfront de la massa. És un acte d’exploració de la identitat, un viatge cap a l’íntim que contrasta amb la publicitat del món exterior. El llibre esdevé un refugi, una «caixa negra» o una «cova de sonoritats» on les paraules ressonen com les ones d’un mar.

El Ritu del Capvespre

Ruskin, una figura clau en el moviment prerafaelita, trobava inspiració en la contemplació de la natura. La seva donzella, amb un ritual estricte, li anunciava l’arribada del capvespre, un moment que Ruskin aprofitava per retirar-se al seu jardí i absorbir la bellesa de la llum i el color. Aquesta pràctica subratlla la importància d’adonar-se dels espectacles naturals com a font d’inspiració i pau.

L’autor d’aquest article comparteix una visió menys ritual però igualment profunda del capvespre. Des de la terrassa, observa com els turons es converteixen en línies fosques i el cel es tenyeix de vermells, carabasses i blaus. Aquests moments breus i sublims, tot i la seva fugacitat, evoquen una sensació de silenci escenogràfic, una bellesa efímera que convida a la reflexió.

L’Obra de Pep Duran

L’obra de Pep Duran Esteva es caracteritza per la seva capacitat de donar vida a objectes oblidats i materials aparentment inútils. Utilitza «materials desfets de mala mena, lligalls de planes menjades pel peixet d’argent, andròmines trobades per l’atzar, llibretes escorxades,» entre altres elements. A través del muntatge, la manipulació i la transformació d’aquests materials heterogenis, Duran construeix «conjunts d’elements heterogenis, angles de percepció distints».

La seva creació és un diari íntim, un arxiu vital de lluites, fracassos i renàixer. És un «collage trencadís» que reflecteix una visió interna i externa simultània. Duran és descrit no només com a dibuixant o escultor, sinó fonamentalment com a pintor, entenent la pintura des d’un vessant més ampli que transcendeix la simple figuració.

La Mà com a Veritat de la Pintura

L’article argumenta que, en l’art contemporani, la mà esdevé la veritable eina de la pintura, més que l’ull. «Abans de la crisi històrica de la pintura el pinzell era l’eina de l’artista. Després les eines s’han multiplicat a voler i la pintura ha deixat de ser l’art sublim de la figuració acolorida per esdevenir una altra cosa.» Duran, treballant amb les seves mans, amb «brossa i detritus», projecta les energies del cos i de l’esperit. La seva feina és una «baula de la història de la pintura, una tradició revolucionària», on la transformació de la matèria dóna lloc a una nova creació. Les seves obres conviden a ser contemplades amb tots els sentits.

A Favor de la Simbiosi

L’olfacte juga un paper important en la descripció de l’obra i la sensació que evoca: «olor de fustes encerades, de roba de lli amb crec-crec de midó, de pa d’àngel filat, de flor de taronger antiga, d’encens esbravat, de la mar gran.» Aquestes olors evoquen solemnitat, joia, tristesa i recolliment. L’autor es presenta com un «suscitador que et parla a cau d’orella», buscant i cantant la bellesa no reconeguda, la necessitat de «rebaixar els poderosos i de posar dempeus els damnats de la terra». La recerca de llum es fa des de les pauses, les formes, els intersticis, en una lluita constant per allargar els instants.

La bellesa resideix en el que ens toca i estimem: les pedres amb líquens, els guaridors, els escarabats, la respiració del temps, el món inanimat. Aquesta contemplació de la vida en totes les seves manifestacions, fins i tot en el dolor i el sofriment, és el que impulsa la creació artística com una lluita inacabable per donar sentit i forma al temps irreversible.

Datos clave

Aquest article, tot i que no tracta directament de futbol, ressona amb la filosofia de Football Español en la seva cerca de profunditat i anàlisi. La valoració de la dedicació, la passió i la transformació de la matèria es pot aplicar tant a l’art com a l’esport. La contemplació de la natura i la reflexió sobre el temps i la vida són temes universals que enriqueixen la comprensió del món, incloent-hi el món del futbol. La capacitat de trobar bellesa en els detalls, la importància del procés creatiu i la lluita constant són valors que ressonen amb l’esperit de l’esport i dels seus seguidors.

Fuente: diariodemallorca.es – https://www.diariodemallorca.es/bellver/2026/06/04/l-ale-vida-130991683.html